FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se seu per la força (un país, un territori, etc.). Els romans conqueriren tot el món aleshores conegut. Conquerir una terra per força d'armes. Conquerir els pagans a la fe. Conquerir l'estima pública. Conquerir l'amor de Déu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, hidroxifosfat d'alumini, ferro i magnesi, de fórmula (Mg, Fe)Al2[OH/PO4]2, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color blau, té origen hidrotermal i s'usa com a pedra fina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les lleis. No fa cas de pares ni de mestres: es burla de tots ells. Abusar de l'excessiva confiança, de la credulitat, de la bona fe, etc., d'algú. Senyor, jo us estimava i vós us heu burlat de mi! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
incomprensible. Penetrar els misteris de la natura. Dogma que depassa la raó i ha d'ésser objecte de fe, segons el cristianisme. El misteri de la Santíssima Trinitat. Misteri pasqual. Pas de la vida, passió i mort de Jesucrist. Representació d'aquests passos amb imatges [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Renunciar amb jurament, solemnement, (una religió o una creença religiosa). Abjurà la seva religió. Va haver d'abjurar dels seus errors. Renunciar solemnement (a qualsevol cosa que hom feia professió de creure). Abjurà les creences espiritistes. Van abjurar de la fe. [...]